dimecres, 22 de novembre del 2017

Carta d'amor a Carmesina


Estimada princesa,
Vos sabeu que jo sóc una fidel amiga de tota la vida, m’agradava jugar i fer bromes amb vostè. Us  he ajudat en tot el que he pogut. Si la vostra altesa hagués volgut, jo haguera escalat les muntanyes més empinades i m’hagués enfrontat a les bèsties més ferotges amb la finalitat de fer-vos  feliç, per això he lluitat per a què trobéssiu la felicitat amb el home que amàveu, en  Tirant, cavaller de gran honor  i mereixedor d’una princesa tan bon plantada com la vostra majestat és. Però dins meu sempre he sentit angúnia.
Ara ja morts els dos no puc suportar continuar ocultant el meu mal, sé que és tard, però vull confessar  el meu amor a vós. Sóc conscient que no llegireu aquesta carta però espero que sigueu on sigueu, us arribi el missatge i em perdoneu per atrevir-me a expressar el meu amor heretge. Mai vaig tenir valor per confessar-me perquè tenia por que el vostre pare m’hagués volgut assassinar.
Vau ser més bella  i virtuosa que cap altra princesa, petita Carmesina. Sento haver pressionat a Tirant per a que us desflorés contra la vostra voluntat, però jo necessitava aquest esdeveniment per a detenir els meus pensaments impropis d’una donzella i  tenir una barrera més tangible de la distància que hi havia entre vos i jo, però no em va servir de res perquè cada dia la meva passió anava creixent més i més, com creixen les onades del mar en mig d’una gran tempesta que no feia més que ofegar el meu cor.
Tots els banys en els que vam jugar despullades, tots aquells jocs que vam fer quan em vaig disfressar com l’hortolà, els gaudia d’una manera molt especial, pot ser massa, eren més que jocs, em torturaven els talons. Oh Carmesina! Aniré al infern! Ara ploro i m’arranco els cabells mentre crido d’agònica desesperació, perquè no puc ni tant sols veure al meu amor. Trista de mi, la meva raó de viure vau ser vós i ara, estic morta en vida.
                                                                           Plaerdemavida