Estimat cosí Tirant.
Fa dos dies que he arribat a aquest país i no t’ho creuràs
quan et digui el que estic veient. M’agradaria que vinguessis a veure-ho amb
els teus propis ulls, amic meu.
Abans d’ahir vaig arribar a aquesta terra desconeguda i, des
de llavors, em sento com un cavall sense el seu cavaller, és a dir, més perdut
que mai. Aquí la gent porta roba diferent i , a més, en porten de molts colors,
o sigui que segurament la majoria siguin rics o lladres, per això em deuen
mirar tant al passar. Encara no he vist cap cavall, en lloc seu hi ha uns
carros metàl·lics que van més de pressa que qualsevol altre animal i, a més,
fan un soroll escandalós.
Això sembla un món totalment diferent, quasi no hi ha camp,
les cases semblen per a gegants, hi ha tot tipus d’objectes estranys i, a
sobre, he de menjar restes com un gos perquè ningú vol acceptar els meus
diners.
Tractaré de conèixer tota aquesta cultura i llegiré per
aprendre millor el seu idioma. Per cert, ahir vaig trobar un llibre amb el teu
nom al títol, deu ser veritat això que diuen: la vida és tota una casualitat.
Encara no sé com enviar una carta aquí, però, quan ho
sàpiga, t’enviaré aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada